Foto orla

Ahir vam rebre les fotos de l'orla .

És un d'aquelles imatges que potser tens en la teva ment des de que acabes l'institut o quan comences la carrera i no hi penses més fins el dia que te les trobes a les mans.

Personalment, m'ha fet ilusió i penso que potser en el temps tindrà més valor del que potser li dono avui.

Last request

Qué demanaries a una persona si et permetés complir un últim desig?

Suposo que és una pregunta que t'has de pensar o que saps respondre immediatament si te la fan. Crec que en tots dos casos, en el cas d'haver-hi una resposta, es capaç de generar un pensament, una cerca interior i de vegades també despertar un sentiment.

Per a Paolo Nutini, el seu últim desig és tenir-la a prop, sostenir-la i estirar-se junts un últim cop encara que sàpiga que no van enlloc.



Slow down, Lie down,
Remember it's just you and me.
Don't sell out, bow out,
Remember how this used to be.

I just want you closer,
Is that alright?
Baby let's get closer tonight

[chorus:]
Grant my last request,
And just let me hold you.
Don't shrug your shoulders,
Lay down beside me.
Sure I can accept that we're going nowhere,
But one last time let's go there,
Lay down beside me

Oh, I've found, that I'm bound
To wander down that one way road.
And I realise all about your lies
But I'm no wiser than the fool I was before.

I just want you closer,
Is that alright?
Baby let's get closer tonight

¿Buenos o malos?

Siempre que nos plantean una cosa como algo bipolar, como dos caras de una moneda, tendemos a tomar partidos (take sides), tendemos a coincidir mas con una de las partes, creer en una de las opciones, otorgar mayor grado de realidad a aquellos que consideramos mas cercano a nuestra realidad (o pensamiento).

Pero no esto no es algo nuevo, no es algo que nos coja por sorpresa. Hace casi 3 milenios que utilizamos un modelo dual para tratar de explicar una misma realidad que en nuestra virtud no asociamos de la misma manera.

¿Como nos vemos a nosotros mismos, si aplicasemos este modelo?


Para Robert Owen (1771-1858) y J.J.Rousseau el ser humano depende de su entorno natural y social. El hombre es bueno por naturaleza pero las circunstancias no le dejan serlo. Quiere mejorar el entorno del hombre para que éste sea bueno, para que emerja su bondad. El hombre bueno trabajará mejor voluntariamente.

Para Thomas Hobbes(1588-1679), el ser humano es malo por naturaleza pero el mismo se encarga de rechazar tal interpretacion. Afirma que en el "estado de naturaleza" el hombre vive una guerra de todos contra todos. «El hombre es un lobo para el hombre.» Pero, al mismo tiempo, este mismo hombre, incluso en el estado de naturaleza, sigue siendo un ser racional y tiende a superar el desorden y la inseguridad. Veía en el hombre a un "animal social", él sostenía que la sociedad surge de un acuerdo artificial, basado en el propio interés que busca la seguridad por temor a los demás.

¿Tu que piensas?

Esperando el momento

"Parejas de la tercera edad llevan a cabo una 'segunda boda' en Seúl (Corea del Sur). Los matrimonios no pudieron tener una boda al estilo tradicional en su momento por falta de dinero o por otras razones."

Las circunstancias que vivimos en nuestra vida condicionan nuestras posibilidades, pero vivo creyendo en la felicidad que no son ni seran nunca capaces de limitar nuestras acciones, de moderar nuestros riesgos, de alterar las decisiones que tenemos en nuestra mano.

Nunca deberiamos renunciar a tomar las decisiones en las que creemos. Sin embargo, en ocasiones, de alguna manera subyace en nuestro interior una pequeña espina, cierto sabor agridulce por el recuerdo que conservamos de nuestras decisiones, lugares y momentos que cada uno conserva en su interior como tesoros de valor incalculable.

Sentimos que las circunstancias que envuelven nuestro recuerdo no fueron las que merecian actos de sincera entrega, de incontestable amor, de comunion, de completa realizacion,... Sentimos que disponemos de una oportunidad que debemos aprovechar. Siempre podemos reescribir el guion de nuestra vida porque poseemos la mente que lo crea, empuñamos el lapiz que lo escribe y somos quienes interpretamos la obra .

El hecho de poder llevar a cabo algo como han hecho estos ancianos me conmueve porque reafirma en mi interior la seguridad de que las circunstancias o el dinero no son obstaculos para realizar los objetivos que tenemos en nuestra vida personal. Ser mas felices. ;)

Intangibles

Surt de casa, fes allo que fa temps tens pensat i encara no has fet, visita aquell lloc, aquella persona, torna a trobar allo que et fa sentir be. No deixis que la rutina et faci perdre aquells moments d'evasio i felicitat.

Torna a sentir allo que t'agrada, truca als teus amics, queda amb ells i fes un tomb. Ves a sopar a un nou restaurant. Passeja pel parc que tens vora de casa. Digues-li a la veina que les seves plantes es veuen millor que mai. Regala-li un somriure.

Posa aquella canço que tant t'agrada, encara que l'hagis sentit tantes vegades. Comparteix aquella idea esbojarrada que ahir a la nit et va passar al camp mentre intentaves adormir-te. Torna a agafar la bici i recorre aquells carrers que recordes amb nostalgia.

Rellegeix aquell llibre que tant et va agradar, assaboreix aquelles frases que tens sutbrallades i deixa que la teva imaginacio t'obsequii amb un dolç somriure. Passeja per la platja i conversa amb els pensaments que fan sentir be, que et fan ser optimista i et donen seguretat.

Mai deixis de regalar als que t'estimes allo que en el teu interior saps que ningu mes pot oferir. Una paraula, un consell, una mirada, una nota o un acudit, mai renunciis a allo que surt de forma espontania del teu ser i a guanyar un raconet als cors d'aquells que s'ho mereixen.

No et cansis de gaudir de les mateixes coses que t'aporten felicitat. Sigues conscient que viure-les un cop i un altre les fa guanyar matissos i a l'experimentar-les tu guanyes i aquells amb qui les comparteixes tambe. Sempre es guanya.

Dia internacional dels Museus

Avui, 18 de Maig es el dia internacional dels Museus. La majoria dels museus t'ofereixen l'acces de forma gratuita i a molts estan preparat amb activitats diferents per poder gaudir d'aquest dia d'una manera especial.

(Fes clic aqui per a mes informacio)

Ja porten bastant anys celebrant de forma especial aquest dia la diversa xarxa de museus de la ciutat, oferint una excusa perfecta perque si no has visitat algun dels museus mes importants de la ciutat, puguis descobrir-lo d'una manera que segur et captivara.

Molts, com el MACBA, el MNAC el Maritim o la Fundacio Joan Miro, obriran a la nit, oferiran concerts o actuacions i fins i tot et convidaran a una copa de cava. Algunes actuacions seran el 19 de maig. Consulta aqui la llista i tria la que mes t'agradi.

Aprofita l'ocasio i descobreix allo que et fascina als museus.

Viu Barcelona - Montjuic (Mont jueu)

Jo m'estimo Barcelona, es quelcom que porto amb una passio indubtable a l'interior. Alla on vaig, aquell amb qui parlo li transmeto l'orgull i satisfaccio que representa per ser i sentir Barcelona.

Tot i aixi, de vegades sento que no trec tot el profit, no conec tot allo que m'ofereix, no comparteixo amb ella les invitacions que continuament em fa. Per aixo llenço un crit a tothom per gaudir d'aquesta oportunitat, per Viure Barcelona!

Ahir van reobrir el teleferic de Montjuic una atraccio que permet tornar a veure la ciutat des d'un angle diferent. Permet tornar a Montjuic i gaudir de la muntanya que ha escortat a Barcelona hi ha compartit bona part de la seva historia. En els seus inicis, com a caserna militar on trobem el castell de Montjuic, simbol de l'opressio d'Espanya durant molts anys i motiu de polemica a l'actualitat, mes endavant va esdevenir una icona a l'Expo Internacional de Barcelona del 1929, on es va aprofitar per guarnir-la amb jardins i palaus, teatres, amb el MNAC, iluminar-la amb les fonts, el Poble Espanyol, L'estadi olimpic, el Parc d'Atraccions,...
En dies mes propers ha continuat com un epicentre en la cultura, el lleure i l'activitat de la ciutat amb icones com el Palau Sant Jordi, la Torre Calatrava o la Fundacio Joan Miro.

Regalant a hom que vulgui i sapiga apreciar-ho un enclavament unic, especial i ple d'historia i histories des d'on poder observar la ciutat de Barcelona i alhora ens permet divertir-nos, aprendre, passejar, passar una tarda tranquila, ...

La sombra de la sociedad

En ocasiones creo que hemos perdido la noción de la realidad, hemos conseguido callar las voces que nos acechan en nuestro interior: comprando nuestra conciencia con un consumismo que nos invade, enterrando nuestra capacidad de crear, imaginar y experimentar tras un tubo de rayos catódicos, anestesiando nuestra sensibilidad respecto a aquello que no podríamos soportar si viviéramos en nuestras propias carnes,...

En ocasiones creo que hemos aceptado que aquello que la sociedad establece con sus normas y sus prejuicios, que hemos decidido tomar la opción de formar parte del grupo y caminar en la certeza, la seguridad de la multitud. Preferimos congregarnos sintiéndonos aislados que vagar sintiéndonos completos.

En algún momento, hemos domesticado aquella parte salvaje, inocente e idealista de nuestra mente. Hemos conseguido desatender la búsqueda de la felicidad, olvidando aquello de los que somos capaces rindiéndonos a la fantástica realidad que nos ofrecen en el cine, adorando y valorando la vida immerecidas estrellas de la música y olvidando los heroes que conviven a nuestro lado diariamente.

Perdre's per trobar-se

Surts al carrer i per un segon no saps cap on caminar, les mil·lesimes de segon que normalment utilitzes per buscar aquesta informacio a la teva ment es converteixen en segons. Comences a realitzar aquell mateix cami que recorres cada cop que surts de casa concedint-li al teu cervell el temps necessari per carregar i processar la informacio que el satura. Mentre camines observes com el terra que trepitges es repeteix passa a passa. Mires enrera i observes com les teves passes es van esborrant com si caminessis a la sorra i el mar les evapores lentament amb aigua i sal. Ningu es creua en el teu cami, sents com si t'allunyessis de la civilitzacio. No trobes cap senyal que et faci prendre una direccio. Continues caminant i trobes un arbre que desconeixies, veus una botiga que no recordes i interrogants comencen a acumular-se al teu cap.

Comences a pensar que estas perdut. Mires amb un costat, mires cap a l'altre, fas una volta sencera intentant identificar quelcom que t'ajudi a orientar-te, pero no trobes res.
Intentes enrecordar-te'n del cami que has seguit per arribar a on estas.
Hi han buits, salts, trossos en que corries, d'altres en que et trobaves marejat i t'has parat.
No ets capaç de dilucidar quines han estat les teves ultimes passes.
Passen 5 minuts i despres 5 mes.T'asseus i acceptes la teva situacio.

Et trobes sol i perdut, aillat en un paisatge desconegut, pero no tens por.
Oblides el lloc on et trobes i comences a pensar com et sents.
Abaixes el cap com si aixi poguessis aconseguir escoltar el que pensa el teu interior.
Hi han massa coses per poder treure res en clar, sents desordre, com un embus on ningu es pot moure, tothom es troba aturat esperant que miraculosament desapareixi la congestio.
Moltes veus parlen i totes al mateix temps no et deixen entendre res.

Intentes relaxar-te i oblidar les deries, les protestes, les teves obsessions i els crits.
Sents com les veus es van reduint, esperant el seu moment, trobant la paciencia com a resposta a les seves exigencies.
Les veus del teu interior s'esvaeixen per complet.
Sents una petita veu que repeteix de manera tenue pero incessant.
Mira mes enlla d'allo que t'envolta per saber on ets.

Alces la vista i veus el cel

....

Baixes la vista i reconeixes els carrers on estas, trobes un rostre familiar que et somriu, notes la calor del Sol al coll i sents que ho has trobat.

T'has trobat

Nunca te ates

"La imposición ata; el entendimiento, fusiona. Atar es la presión de la fuerza; entenderse es la caricia de la convicción.
Atar es adherir dos unidades usando una fuerza externa para que permanezcan juntas. Una fuerza que a veces se llama poder, a veces conveniencia o necesidad, y en los casos más tristes, brutalidad o temor obsceno.
Atar siempre es un ejercicio perecedero, porque por potentes y enrevesados que sean los nudos, cuando con voluntad irrompible el adherido desea deshacerlos, tarde o temprano los acaba desligando.
Atan los faltos de plumas en el alma y sobrados de arena en el cerebro. Todas las ataduras acaban podridas. Como las cuerdas.Entenderse es acoplarse hasta encajar, es sostenerse mutuamente hasta fusionarse.
Entenderse es renunciar a la rigidez propia y estar dispuesto a oír, discernir y valorar la opinión ajena. Es tratar de igual a quien le dices que es tu otro igual. No le mientes porque vas sobrado de la energía que da el saber escuchar para entender. Porque tu triunfo no es dominar para sostener, es el encajar para sostenerse. Como los arcos de medio punto, esas construcciones hechas con piedras que se unen a la perfección y lo aguantan todo por los años de los años, sin otro ensamblaje que su perfecto encaje de las unas con las otras.
Su fuerza para sostenerse y sostener empieza y acaba en ellas mismas, en su magistral acoplamiento. No es fuerza atada, es entendimiento fusionado."

Os presento Ángela Becerra, aunque desconocida para muchos, la segunda escritora de habla hispana más leída en España tras Gabriel García Márquez.

Hasta la fecha ha publicado 4 obras, Alma abierta, De los amores negados, El penúltimo sueño, ganadora con este libro del premio Azorín de 2005 y la más reciente Lo que le falta al tiempo publicada en Enero de este año.

En estas pocas líneas he encontrado algo, algo de lo que en ocasiones he podido disfrutar, en otras he deseado poder encontrar y sin duda algo que siempre he anhelado compartir. Se trata de la comunicación, aquella que actúa como estímulo de la conducta de otro ser humano, como un inevitable ejercicio de expresión, ese cúmulo de frases, términos y expresiones que penetran en nuestra mente y alimentan así nuestra imaginación creando quimeras, sustentando visiones, generando a veces ilusión en otras desesperación, dudas, esperanza, dolor, éxtasis…

todo ello mediante el uso, a veces trivial y a veces excepcional, que representa para mí la palabra.

PD1: Cada miércoles podéis leer un artículo suyo en la contraportada del diario gratuito ADN

Millora els teus blogs

Des de la seva creació, el número de blogs existents ha anat multiplicant-se en poc temps. La gent necessita expressar-se, dir tot allò que necessita i que pugui arribar a tothom sense que la distància i el temps siguin impediment per aquesta comunicació.

He descobert en els últims dies eines molt interessants per fer-los més visuals i més atractius. Una d'aquestes eines és els Snapshots que consisteix en agregar un parell de línies de codi html a la capcelera

del teu blog de forma que tots els hipervincles que tu poses en un text es poden visualitzar en un petita finestra (webs, imatges, clips de youtube, etc) a sobre de la web que estàs mirant (posa el cursor sobre la paraula Snapshot i registra't).

Una altra utilitat és tracta de l'Slide, es tracta d'una web que fa presentacions de fotos o imatges de forma que al incloure-les al blog deixa veure una successió d'aquestes imatges que has seleccionat de forma més entretinguda i dinàmica.

Us deixo un exemple d'un petit Slide que he fet:

Wasting time

Un altre cap de setmana a casa, sense molta feina a fer, sense massa plans. Comença un altre mati que sense saber com va passant poc a poc mentre xerres amb els companys de pis.

Mires quatre coses per internet i poc a poc s'apropa l'hora de dinar. Despres cadascu torna a la seva feina, a les seves obligacions, ...

Sembla que avui algun follet ha passat pel meu pis i m'ha estat explicant coses que ni tan sols se com expressar, hem sentit musica, hem xerrat una estona i s'ha acomiadat deixant-me la sensacio que marxava amb alguna cosa meva, que m'havia agafat alguna cosa.

He anat a fer uns baskets a la pista de prop de casa, he jugat amb els nois que creuen que el basket es un bon element per a combinar amb la cultura hip-hop i es molt cool la estetica americana, pero la veritat que tampoc m'ho he passat massa be.

Hem vist el partit del Barça d'avui (0-2) , hem passat una estona junts al menjador, parlant, rient i ja ha arribat la nit.

He vist un capitol mes de Heroes (1x20), sisplau mireu la serie en angles si podeu, que guanya molt mes. He sentit molts cops la canço que no puc treure'm del cap, he aconseguit baixar-la de youtube, l'he posat subtitols, l'he traduit i l'he tornat a sentir.

Mes endavant un fare un petit esment sobre utilitats d'internet que avui he apres.

Like a star

Per tot lo que em fa sentir aquesta cançó quan tanco els ulls i m'allibero de tot allò que em controla, li dedico la cançó a la Mireia. Recomano sentir la cançó amb els ulls tancats per poder sentir la pau i harmonia que transmet i després gaudir de la seva lletra.

Just like a star across my sky,
Just like an angel off the page,
You have appeared to my life,
Feel like I'll never be the same,
Just like a song in my heart,
Just like oil on my hands,
Honour to love you

Still i wonder why it is,
I don't argue like this,
With anyone but you,
We do it all the time,
Blowing out my mind,

You've got this look i can't describe,
You make me feel like I'm alive,
When everything else is au fait,
Without a doubt you're on my side,
Heaven has been away too long,
Can't find the words to write this song,
Oh.,..
Your love,

Still i wonder why it is,
I don't argue like this,
With anyone but you,
We do it all the time,
Blowing out my mind,

I have come to understand,
The way it is,
It's not a secret anymore,
'cause we've been through that before,
From tonight I know that you're the only one,
I've been confused and in the dark,
Now I understand,

I wonder why it is,
I don't argue like this,
With anyone but you,
I wonder why it is,
I wont let my guard down,
To anyone but you
We do it all the time,
Blowing out my mind,

Just like a star across my sky,
Just like an angel off the page,
You have appeared to my life,
Feel like I'll never be the same,
Just like a song in my heart,
Just like oil on my hands

Blurred

Hi ha dies en els que el temps va passant de forma imperceptible sense saber ben bé si allò que has fet durant el dia, ho has fet realment tu, o un ens estrany ha pres el poder sobre la teva persona i ha governat les teves accions.
Dies com avui, en el qual existeix un retard que no ets capaç de controlar entre allò que tens pensat fer i allò que realment fas, però que curiosament no et molesta ni et preocupa.

Dies en que deambules en la teva rutinària ruta que realitzes cada dia des de casa al tren, del tren a la universitat, camines amb pas constant i matemàtic. Circules anestesiat, una mena d'embús col·lapsa la teva ment alliberant només els recursos mínims necessaris per complir amb la teva planificació diària.

Mica en mica te n'adones d'aquesta sensació que has estat experimentant durant la jornada, et sents dèbil perquè no ets capaç de trobar una arma prou potent per alliberar-te de l'estat de apatia que et domina i comences a buscar dintre teu qué ha passat realment, quin és el motiu, quina és la causa, qué passa? ...

Mentre tornes cap a casa, sents les mateixes cançons del mp3 que en algun moment ja has sentit, recorres els mateixos carrers que vas recòrrer ahir, i te n'adones (hores després) que el dia que ha començat plovent s'ha aclarat i que els núvols que han començat al cel ocultant el sol en aquest moment es troben al teu cap desdibuixant les teves idees, apagant la teva llum i no et permeten veure les coses que en altres moments veies amb tanta claredat i precisió.
Esperant millors pronòstics meteorològics, m'acomiado. JOAN

I don't wanna miss a thing (but I do)

Una de les millors cançons que mai s'han fet en aquest mon (tot i que la pel·licula no esta a l'alçada de la banda sonora), tant per la musica com per la lletra.

Disfruteu-la :

I don't want to miss a thing

I could stay awake just to hear you breathing,
Watch you smile while you are sleeping,
While you are far away and dreaming,
I could spend my life in this sweet surrender,
I could stay lost in this moment forever,
Where a moment spent with you is a moment I treasure,

(Chorus)
I don't want to close my eyes, I don't want to fall asleep,
Cause I miss you baby, And I don't want to miss a thing,
Cause even when I dream of you, the sweetest dream will never do,
I still miss you baby and I don't want to miss a thing

Lying close to you feeling your heart beating,
And I wondering what you are dreaming,
Wondering if it's me you are seeing,
Then I kiss your eyes and thank god we're together,
I just wannao stay with you in this moment forever and forever forever

I don't want to close my eyes, I don't want to fall asleep,
Cause I miss you baby, And I don't want to miss a thing,
Cause even when I dream of you, the sweetest dream will never do,
I still miss you baby and I don't want to miss a thing

And I don't want to miss one smile,
I don't want to miss one kiss,
I just wanna be with you right here with you,
Just like this, I just wanna hold you close,
I feel your heart so close to mine
And just stay here in this moment,
For all of the rest of time

I don't want to close my eyes, I don't want to fall asleep,
Cause I miss you baby, And I don't want to miss a thing,
Cause even when I dream of you, the sweetest dream will never do,
I still miss you baby and I don't want to miss a thing

Amelie

Amelie (LE FABULEUX DESTIN D`AMÉLIE POULAIN)
...

Necessito uns instants per ser capaç de transcriure de forma comprensible el que aquesta pel·licula m'ha transmes.
...

Amelie porta tota la seva vida intentant ajudar a la gent que te al voltant per fer-la mes feliç, intenta donar allo que li falta a cada una de les persones que te a prop.

Es una persona innocent, transparent i altruista, que l'ha marcat una infancia mancada d'afecte, emocions i interaccions amb d'altra gent. Un pare que no l'escolta, una mare que la va deixar quan era petita, una soledat en que ha crescut que l'ha permes conservar intacte les seves qualitats, la seva persona, pero tambe ha causat un buit que la fa marxar de casa seva per veure, descobrir el mon que encara no coneix.

Disfruta amb petites coses que es capaç de reflexar d'una forma unica amb el seu rostre i la seva mirada, establint un vincle especial de comunicacio que s'escapa al que podem explicar amb paraules.

Intenta continuament ajudar als altres sense que ells se n'adonin, fent veure a les bones persones que poden ser felices si troben a altres bones persones que es troben mes a prop de lo que pensen. Les fa sentir millor perque coneix que la distancia que les separara es precisament allo que no les deixa viure felices. Aixo es per a ella la felicitat.

Superar les pors que ens aillen, oblidar els complexes que ens limiten i ens aturen de fer allo que volem, desenterrar els records que ens distancien de la gent mes important,...

Despres de 23 anys ajudant als altres descobreix quelcom que per ella es nou, desconegut i desconcertant. Troba algu a qui la seva felicitat es poder descobrir-la amb ella, algu capaç de mirar al seu interior i coneixer el motiu pel qual batega rapid el seu cor, d'omplir aquell buit del que mai ha estat conscient i ... finalment no el deixa escapar.

Per acabar dues frases que m'han agradat molt de la pel·licula:

"Todos necesitamos alguien que nos cuide"
"En ese instante, descubrio que hay mas interacciones en el cerebro humano que atomos en el universo"

P.D.: Agraeixo a la Mireia la recomanacio d'aquesta pel·licula. (Em coneixes be!)
P.D. 2: Si algu la vol veure, que m'ho digui, tinc el DVD.