domingo, 21 de octubre de 2007

Taking sides

Quan es competeix al nivell més alt, petites errades es poden pagar cares. A l'esport en general i l'objectiu és aconseguir millorar, superar-nos, anar més ràpid, arribar més lluny, ser més forts.
El problema és que, quan es tracten de competicions a nivell internacional i s'introdueixen paràmetres que desvirtuen la competició i, si a més afegim un fort component mediàtic, tenim com a resposta d'aquest batut una lluita acarnissada on seràs valorat segons el bàndol que hagis agafat.
No m'ha estat estrany comprovar durant aquesta setmana (en més d'una ocasió) com es mescla l'esport i la competició amb altres factors (ideològics, patriòtics) que res tenen a veure. La gent emet judicis i valoracions sense arguments que es recolzen en la fe cega del suport popular.
I sincerament, la veritat és que no és d'estranyar quan "els mitjans" que fan arribar la informació tenen una càrrega tan gran d'opinió. (Per dir-ho amb eufemismes!)



Però es tracta d'un tema que pot apropar a gent, i potser molts frissen plenar d'alguna manera aquest sentiment de comunió (diga-li humor, suport, enteniment) amb l'amic, el company o la parella que no han trobat d'una altra manera.
Una mica per això, una mica per allò, he perdut cert interès just ara quan tothom (fins i tot gent que mai li ha agradat) s'ha fet addicte a la F1.

Que guanyi el millor!

martes, 16 de octubre de 2007

Fotocumpleanys

Aquí arriba el fotomuntatge (brought to you by B. and J.) del meu cumple.

miércoles, 10 de octubre de 2007

Enero en la playa

Increible manera de relatar hechos habituales, de transmitir los contrastes que suceden de forma diaria, plácidas tardes con variantes aleatorias, sueños cercanos, realidades lejanas tal vez relegadas a momentos especiales que hoy parecen regalos preciosos de valor incalculable.

lunes, 8 de octubre de 2007

Facto Delafé y las Flores Azules

A veces hay casualidades que cambian tu día, pequeñas cosas que te ayudan a sentir que ese día ha sido importante: unas palabras, una sonrisa, una canción.

Hoy me he cruzado con algunas de ellas. Os invito a conocer Facto Delafé y las Flores Azules, un grupo de El Masnou con el que casualmente he tropezado en Youtube.

Me ha gustado mucho su música: sus letras, su melodía, sus videoclips, el sentimiento de que cierta poesía se filtraba en ellas y conseguía llegar a través de las ondas de una forma distinta, un estilo original y desconocido.

He sentido curiosidad por saber un poco más acerca de ellos y he descubierto que están en pleno lanzamiento de su disco. Hay bastantes conciertos en Barcelona y cercanías, así que si alguien se apunta a alguno de ellos me lo haga saber.

Primeras oportunidades: Mañana 8 de Oct. a las 19:00h en la Fnac de Diagonal Mar, jueves a las 20:00h en Sala Castelló ( Av. Francesc Cambó, 36, Jaume I, Barcelona).

Si queréis escuchar algunas más de sus canciones, mirar las siguientes: BSO de la peli "La Juani", el poder del Mar (alguien más cree que se trata del tramo de tren entre Badalona y Sant Adrià) o El Indio (primer single del nuevo CD que presentan mañana en la FNAC).

domingo, 7 de octubre de 2007

Rollercoasting

Potser la frase soni a tòpic, a clàssic (inclús pugui semblar el típic post que es posa per completar una setmana en el qual la inspiració no ha estat una de les teves companyes), però la veritat és que un escriu quan té coses que necessita dir, però també quan té temps per escriure-les (i fins avui han passat uns dies de pujades i baixades).


Tot va començar dijous, amb un trajecte Castelldefels-Estació de Sants de 3h30min de durada. Però d'entre lo negatiu de l'experiència, el destí (digali X) em va oferir la oportunitat per compartir el viatge amb Carlos, un company de la uni i ens va animar per sortir aquella mateixa nit per deixar anar tota l'adrenalina (diga-li frustració) del pèsim servei ferroviari de les rodalies de Barcelona. Pujada, fantàstic, no recordo l'últim cop que ho vaig passar tan bé sortint per la nit.

Divendres va ser un dia dur, amb només un parell d'hores de descans al meu cos vaig aguantar estoicament la jornada laboral i vaig caure al llit a l'arribar a casa. Més tard, l'entreno em va anar molt bé i vaig cansar-me una mica abans de tornar again al llit. Tram pla.

Dissabte, va ser un dia de contrastos, un matí per posar ordre al pis, al migdia em va preocupar les notícies que em van arribar de l'Adrià(un dels companys de pis, millora't tio!!), més tard vam jugar contra l'AESE amb un partit que ens va faltar una mica de sort per guanyar. I per completar, va acabar el dia amb el cumple de'n Brian, Vam fer un sopar a un restaurant Japonés que vam continuar amb unes copes amb un pub prop de Sagrada Família. Gran nit, ho vaig passar genial!


Diumenge vaig aprofitar per visitar el Saló Aeronàutic de Sabadell amb la Mireia, intentar fer algun contacte laboral, explorant les possibilitats per fer el PFC a empresa,... Desprès va venir un dinar a un restaurant amb un ambient molt especial per tot plegat ;). Una tarda entretinguda i especial en que ho vaig passar molt bé. Algún que altre looping!

Posar-se al dia és vital, el fet de conèixer que ha passat a la vida de certes persones té més valor que el simple fet d'explicar-les o coneixer-les. Pot donar tranquil·litat, seguretat, confiança, ... i altres intangibles que ajudan a enfortir l'esperit i agafar forces sabent que pots viure el teu dia a dia amb persones que et recolzen i es troben a prop pel que faci falta.

Venen pujades i baixades i venen sense avisar. Cal estar preparat!

martes, 2 de octubre de 2007

Una decisión equivocada

Hoy era el día en que se iba a determinar la adjudicación de explotación de la nueva Terminal Sud del aeropuerto de El Prat.

Grandes esperanzas hay dipositadas en que esta infraestructura sirva para dar el salto de calidad que haga al aeropuerto de Barcelona estar a la altura de la ciudad que representa así como de dar respuesta a la demanda internacional qu existe.

Aena, la empresa pública encargada de proyectarla, lógicamente debía planificar este edificio pensando que es lo que más convenía al aeropuerto para su crecimiento y su despegue como hub, pues estes es su cometido.

Digo debía porque hasta principios de la década, Aena e Iberia eren uno solo, pero en 2000 se liberalizó el sector dando lugar a la privatización de la segunda. Pese a que desde este momento, a Aena se le suponía total independencia respecto Iberia, Aena planificó la T-sud para que Iberia fuera la aerolínia que la gestionase.

Todos sabemos cual ha sido la política de Iberia desde entonces (en especial estos últimos años), concentrar sus operaciones (pax y carga) en Barajas, gracias a la adjudicación de la T-4 y reconvertir el resto de vuelos que no interesan a Clickair (la marca Blanca de Iberia en Low Cost).

La decisión tomada hoy era de vital importancia para conocer si la voluntad de convertir El Prat en un hub intercontinental era real o tan sólo una patraña.

Para que un aeropuerto principal funcione y crezca es necesario que existe un compañía fuerte establezca un hub, (un centro de operaciones donde dirigir operaciones y gestionar pax y carga), pero en la actualidad las alianzas en el sector han hecho que las principales aerolíneas se alineen en 3 alianzas: Oneworld, Star Alliance y Sky Team.


El hecho que limita el crecimiento de El Prat es la ausencia de conexiones intercontinentales (no internacionales Mr. Zapatero, que de esas ya tenemos), esto diferencia una aeropuerto de primera de uno de segunda. Dados los precedentes sobre Iberia y su decisión de usar Barajas como Hub, la mejor opción hubiera sido adjudicar la nueva terminal a Star Alliance o Sky Team, o tal vez una repartición entre ambas, dejando fuera a OneWorld.

¿Por qué? Estas 2 alianzas contienen a aerolinias fuertes en el continente americano (Air Canada, United y US Airways en la Star Alliance y Delta, Continental y Aeromexico en Sky Team), en ambas también hay una aerolinia española con gran margen de crecimiento(Spanair en la Star Alliance y Air Europa en Sky Team) y por último y más importante: Todos los aeropuertos importantes són gestionados por una de estas alianzas como hub estratégico (Heathrow- BA, Francfort-KLM, Charles-de-Gaulle- Air France) y es un craso error dar un aeropuerto de primera línea internacional a una alianza que no lo va a potenciar como hub (si acaso como una terminal satélite de Barajas).

A nivel de cuota de mercado, sin duda OneWorld es la mejor opción, pero en este caso Iberia no va a cumplir lo que se espera de ella en la gestión de la T-Sud (vuelos intercontinentales y ser hub). Las consecuencias de esta decisión va a ser continuar en la línea actual; es seguro que el crecimiento en los próximos 5 años va a ser espectacular, seguramente incluso por encima de las previsiones, pero el error está en la visión de como va a crecer (a base de alimentar a Madrid y con un crecimiento lento de vuelos a nivel intercontinental). Esto tal vez sea lo más preocupante.

Muchas cosas en los negocios y la política no atienden a los intereses generales : viejos amiguismos, la tradición, los intereses personales, ...
Así funcionan las cosas importantes en este país.

Otros, como Ramon Tremosa han opinado al respecto:
A los que quieran datos concluyentes y objetivos, escuchar entrevistas en Rac1 y Catalunya Ràdio a un profesor de Teoría Económica.