Cada dia que passa tinc més present que la gent té menys paciència, comprovo que en el moment en el qual les coses no agraden es decideix passar, canviar, trencar amb una facilitat que em deixa glaçat.
A mi (suposo que com tothom) també m'agrada experimentar noves sensacions, aprendre, viure coses noves i desconegudes. Però no per això deixo de valorar aquelles persones que ja conec, aquelles experiències que ja he viscut i el significat que posseeixen.
Sembla ser que tot allò que et venen com a NOU ha de ser millor que allò que ja tens o allò que ja coneixes. Sembla ser que l'aventura, el risc o les ganes de canvi poden més que tot allò que ja tenim.
Des del punt del vista del màrketing ho puc considerar lògic i justificat. El que intenta vendre sempre vol fer veure al comprador que allò que li ofereix té tot allò que li manca. Peró si mirem en la vessant personal, les nostres decisions les prenem sense aquest factor extern, però tot i així, crec que s'ha instalat la idea generalitzada de substituir les persones, les amistats, les parelles o l'amor de la teva vida per "cansament", per "canviar" o per "la monotonia" es troba ja totalment acceptada.
No entraré a analitzar els motius que han possibilitat aquest fet, ja que són molt extensos i complicats d'explicar, però no deixaré de dir que per a mi una gran responsabilitat recau en el fet de que la gent ha perdut la paciència, la fe, la convicció en les persones i l'esperança en que les coses sempre poden millorar. La gent tendeix a triar l'opció fàcil.
Segons un estudi del New York Times a l'Abril de 2005, als Estats Units el 60% dels matrimonis que acaba en divorci ho fa en els 10 primers anys, i aquesta xifra arriba al 80% si agafem un període de 20 anys.
El percentatges de divorcis als països que considerem del primer món, és sensiblement més elevat, potser aquesta és una de les "contrapartides" que té formar part de una societat desenvolupada.
A mi (suposo que com tothom) també m'agrada experimentar noves sensacions, aprendre, viure coses noves i desconegudes. Però no per això deixo de valorar aquelles persones que ja conec, aquelles experiències que ja he viscut i el significat que posseeixen.
Sembla ser que tot allò que et venen com a NOU ha de ser millor que allò que ja tens o allò que ja coneixes. Sembla ser que l'aventura, el risc o les ganes de canvi poden més que tot allò que ja tenim.
Des del punt del vista del màrketing ho puc considerar lògic i justificat. El que intenta vendre sempre vol fer veure al comprador que allò que li ofereix té tot allò que li manca. Peró si mirem en la vessant personal, les nostres decisions les prenem sense aquest factor extern, però tot i així, crec que s'ha instalat la idea generalitzada de substituir les persones, les amistats, les parelles o l'amor de la teva vida per "cansament", per "canviar" o per "la monotonia" es troba ja totalment acceptada.
No entraré a analitzar els motius que han possibilitat aquest fet, ja que són molt extensos i complicats d'explicar, però no deixaré de dir que per a mi una gran responsabilitat recau en el fet de que la gent ha perdut la paciència, la fe, la convicció en les persones i l'esperança en que les coses sempre poden millorar. La gent tendeix a triar l'opció fàcil.
Segons un estudi del New York Times a l'Abril de 2005, als Estats Units el 60% dels matrimonis que acaba en divorci ho fa en els 10 primers anys, i aquesta xifra arriba al 80% si agafem un període de 20 anys.
El percentatges de divorcis als països que considerem del primer món, és sensiblement més elevat, potser aquesta és una de les "contrapartides" que té formar part de una societat desenvolupada.
Deja aquí tu mensaje
No hay comentarios:
Publicar un comentario