Me he regalado una cámara

Al fin tengo cámara de fotos!!!
Una Casio Exilim ex Z1080, OLÉEEEEE!

Después de años pidiendo prestada la cámara.
Se acabó pensar:
Qué lastima, si tuviera cámara ...
Quien me podría dejar la cámara?
Me puedes pasar las fotos del otro día.

Se nota que he sido bueno este año, ;-d.
Tengo ganas de estrenarla!

Taking sides

Quan es competeix al nivell més alt, petites errades es poden pagar cares. A l'esport en general i l'objectiu és aconseguir millorar, superar-nos, anar més ràpid, arribar més lluny, ser més forts.
El problema és que, quan es tracten de competicions a nivell internacional i s'introdueixen paràmetres que desvirtuen la competició i, si a més afegim un fort component mediàtic, tenim com a resposta d'aquest batut una lluita acarnissada on seràs valorat segons el bàndol que hagis agafat.
No m'ha estat estrany comprovar durant aquesta setmana (en més d'una ocasió) com es mescla l'esport i la competició amb altres factors (ideològics, patriòtics) que res tenen a veure. La gent emet judicis i valoracions sense arguments que es recolzen en la fe cega del suport popular.
I sincerament, la veritat és que no és d'estranyar quan "els mitjans" que fan arribar la informació tenen una càrrega tan gran d'opinió. (Per dir-ho amb eufemismes!)



Però es tracta d'un tema que pot apropar a gent, i potser molts frissen plenar d'alguna manera aquest sentiment de comunió (diga-li humor, suport, enteniment) amb l'amic, el company o la parella que no han trobat d'una altra manera.
Una mica per això, una mica per allò, he perdut cert interès just ara quan tothom (fins i tot gent que mai li ha agradat) s'ha fet addicte a la F1.

Que guanyi el millor!

¿Se lo vas a dar todo?

El Ministerio de Sanidad pone en marcha una campaña de concienciación sobre el consumo de cocaína. Puedes ver el vídeo en la siguiente dirección:

http://www.elpais.com/videos/sociedad/vas/dar/todo/elpepusoc/20070925elpepusoc_4/Ves/

Creo que en ciertos temas, como las drogas, los accidentes de tráfico, la anorexia,... es difícil (pero no imposible) hacer publicidad que sea capaz de transmitir un mensaje, que llegue al público (sobretodo al joven) y que cause una reacción sin escandalizar.

Para ello se suelen ayudar de imágenes impactantes por su violencia o su lenguaje. En este caso, me ha gustado comprobar que también es posible llegar a tocar la fibra, a generar un debate y lanzar un mensaje sin polémica y con clase.

Eric i l'orde del Fénix

En diversos mitjans de comunicació, aquest matí he pogut llegir una notícia que recordaba els fets que van succeir quan noi de Lloret de Mar, en un moment d'il·luminació va enviar 3 mails a empreses (Mercadona, Pascual i Dia) exigint l'etiquetatge en català així com una pàgina web també en català.

Una de les empreses (Día), va denunciar al noi de 14 anys de terrorisme i el cas va arribar a l'audiència Nacional. Un cop tot el procés ha finalitzat, ha sortit un llibre, un petit film i fins i tot una obra de teatre on es reflexa la història des del punt de vista del nen i la seva família.

Treieu les vostres conclusions.

Antonio Puerta

Antonio Puerta, 22 años.
Nació a orillas del Nervión.
Vivió su vida para el deporte, pues ello era lo que le apasionaba.
Tenía una prometedora carrera: talento, calidad, juventud,..
Pero su corazón no aguantó, no resistió.
Una y otra vez, hasta en cinco ocasiones su corazón se paró.
Pero el no quería ceder, abandonar, nunca se rindió.
Hasta que no pudo resistir, hasta que su cuerpo no aguantó más.
Entregó su vida a su pasión hasta el último de sus instantes.

Qué consuelo puede haber para una mujer que pierde su marido, el padre del hijo que lleva en su interior que en menos de 2 meses ha de nacer, el compañero con el que ha empezado construir una vida que se derrumba.
Qué consuelo puede haber para una madre, un padre que han visto como su hijo consigue triunfar en aquello que amaba y cruelmente se lo arrebatan.
Lo pierden cuando empezaban a saborear el mayor de los placeres que pueden sentir unos padres: ver como un hijo consigue realizar sus deseos haciendo aquello que le hace feliz.

Ellos los recordarán el resto de sus vidas, cada uno de sus días y para ellos envío mis mejores sentimientos. Un abrazo para ellos.
Descansa en paz, Antonio.

Aquesta nit, pluja d'estels

Aquesta nit alguns tindràn el privilegi de poder observar la pluja d'estels que es coneix com a "Lágrimas de San Lorenzo". Aquells que no visquin prop de les ciutats i no tinguin a sobre aquest cel tan ennuvolat que sobrevola Barcelona podràn gaudir d'aquest espectacle.

Es preveuen amb una freqüència de 60 cada hora. M'agradaria poder estirar-me a la gespa, mirar al cel, pensar en les coses que m'agradaria que passessin, imaginar que cada estel és una oportunitat perquè succeixi allò que he desitjat. I tornar-ho a fer a cada minut, un cop i un altre i un altre,...

I poc a poc adonar-me que la màgia de tot plegat no resideix en que es compleixi tot allò que surt d'un mateix, sinò en la màgia de dedicar-se a indagar quins són els desitjos que conviuen al nostre interior i dels quals no som sempre conscients.

Feu la prova, si no podeu fer-ho aquesta nit (com jo), sempre podeu quedar amb un amic i encara que no caiguin estels, podeu anar tirant cacahuets, pipes, pistatxos,....

Gran i petit

He Pingping, de 0,73 metros, intenta ponerse el traje mientras estrecha las manos de Bao Xishun, de 56 años y que mide 2,36 metros. Xishun ha sido incluido en el libro Guinness de los récords como el hombre en vida más alto del Planeta, mientras que He quiere obtener el título de hombre vivo más pequeño de la Tierra. Ambos viven en Baotou, en la región autónoma de Mongolia (China).

Encara que costi de creure, tots dos són (gairebé) iguals, compartint un 99,9% de l'ADN. Veïns d'una mateixa província de Mongòlia, a primer cop de vista impacta la gran diferència visual existent entre dues aquestes persones.

Grans o petits, seguim sent capaços de crear allò que no te tamany, allò que no es pot mesurar, que no cal quantificar ni classificar. Cadascú amb els seus somnis i les seves ambicions, amb les seves pors i els seus dubtes.

La imatge transmet quelcom més que aquest enfrontament entre 2 extrems, per a mi fa nèixer una col·laboració, un acord. Ens donem la mà per entendre'ns, per aixecar-nos quan caiem, per celebrar una victòria, per a compartir una emoció, per recolzar-nos i sostenir-nos quan passem dificultat o per recordar-nos que continuem allà.

Iguals o diferents, ens necessitem els uns als altres per fer de les nostres diferències les nostres unions, perquè allò que no tenim és allò que ens complementa i els que ens envolten ens brinden l'oportunitat de escoltar i aprendre, donar i rebre, protagonitzar i sentir en un bescanvi que no cap mena de límit.