Bad week, sick the whole of it... got the flu... fever and sneezing... and alone :(
After the pain... today, I am feeling better, kind of. Good side is that I Got some time to think about stuff...
I think we do this quite a lot more than we are aware of. However, we don't realize because we normally do not get to a conclusion or a point where we can say, ok, I was thinking about that... and I need to do that. That's a pretty machine result-oriented approach... and people (in general) is not like that, we are chaotic and sometimes random, able to connect things apparently far from each other and miss the most obvious ones.
I think that both ways of doing can work together. It is about to get right to the point, be practical and say it out loud, ... whatever it is!... or write it down, explain it or make something so that it does not go away.
That does not imply forgetting about what is the path you took to get there, but experience has shown me that I cannot trust my memory...
I found today that many good ideas that come up are sometimes unfortunately like man-made chemical elements with a very short time of life. And there is a reason for that. It is difficult to find a place and a moment to carry out everything that comes up to one's mind. I found this when I discovered in some papers some of the stuff I had planned to do some time ago... and I still want to do. I just cannot imagine how I could forget about it... or putting it somehow somewhere deep in my mind.
So, I'll try to seize all these butterflying ideas next time... Got to find a way... (post-its can help :)
I also watched a movie today and I enjoyed it a lot! INTO THE WILD
Totally recommended... especially if you are into nature, doing wild trips and being off the grid... or at least if you have ever had that thought running in your head or your heart beat changes when talking about the idea.
viernes, 15 de abril de 2011
Happiness only real when shared
Publicado por
Joan Erencia Guerrero
en
17:12
0
comentarios
Etiquetas: Pelis, Pensaments
martes, 5 de abril de 2011
Decisiones
Publicado por
Joan Erencia Guerrero
en
3:52
0
comentarios
Etiquetas: Pelis, Pensaments
viernes, 18 de julio de 2008
Friday Night
In&Out, qué gran peli!!!
Esta escena me hace reír irremediablemente!!!
Can you hear it? Can you hear the demon? That's de demon whisper!!!
Do not listen! Man do not dance!! Jajaja!
By the way, tonight's Friday Night!!!
Getting used to new people, new home, new feelings. And it feels so good!
Publicado por
Joan Erencia Guerrero
en
16:42
0
comentarios
lunes, 10 de septiembre de 2007
Movies & Games
Aquest cap de setmana, he fet dues de les coses que més m'agraden fer: mirar pel·lis i jugar a bàsquet. El cinema ha estat de doble sessió, 2 pel·lis que encara que amb poc a veure, totes dues m'han agradat.
La primera, Love & other disasters, es una comèdia que enllaça la vida de diferents personatges, una devora-homes, una gai que busca l'amor de la seva vida, una noia que li fa de consellera sentimental; s'uneixen i entrellacen les seves històries d'amor i engany amb tocs d'humor que fan passar una bona estona.La segona, Shooting dogs , és una pel·lícula on es recrea els fets que van passar a l'École Technique National (ETO) a Kigali, Rwanda al 1994. El conflicte Hutus-Tutsis o l'actuació de les forces de les Nacions Unides escenifiquen una realitat que va ser un cruel genocidi i que no va tenir molt de ressò internacional perquè no hi havia interessos pel mig. És un reflex de reaccions com l'egoisme, la por, la fe, la desesparació, la ira,...

En quant al bàsquet, per posar-nos a to per la temporada vam fer dos partits, dissabte contra el Bàsquet Alella i ahir contra el C.B. Sant Boi. Dos rivals teòricament superiors (de Copa Catalunya), però que a la pràctica no ho van ser tant, que ens van ajudar a anar agafant la forma per a la temporada.
També ens va servir per veure el nou complex esportiu Pau Gasol de Sant Boi, unes instal·lacions , amb piscines climatitzades, camp de futbol, pistes de tennis i padle que serien excel·lents si el camp de bàsquet tingués parquet en comptes de goma.
Com ha estat el teu cap de setmana?
Publicado por
Joan Erencia Guerrero
en
22:41
2
comentarios
viernes, 13 de julio de 2007
Les sensacions es contagien
Som més positius si ens rodejem de persones positives, més feliços si tractem amb persones que desprenen felicitat, som més capaços si ens envolta gent que creu amb nosaltres, fins i tot més graciosos si ens fan riure fins a plorar ...
Alhora també som més positius, feliços, simpàtics quan en la nostra vida expedim aquestes sensacion, ens impregnem i estenem aquestes sensacions en un intercanvi entre nosaltres i la gent que tenim a prop, d'una forma que és desconeguda i encantadora perquè és sorprenent i poderosa.
Convé no oblidar que les petites coses a la vida que donem als altres i aquelles que en rebem, unes gràcies, una abraçada, unes paraules de suport, un secret, un consell, un favor o un somriure tenen un gran valor que no es pot mesurar i que no cal, sinò que només cal gaudir i compartir.
Com a declarat fan de la pel·ícula Amèlie, que per a mi em va arribar com una onada que xoca , un raig de llum que trespassa parets, un crit que et desperta del somni més profund
us convido a veure Odette Toulemonde (és una pel·lícula que val la pena veure al cinema), una altre regal que ens porta Eric Emmanuele Schmitt.
Publicado por
Joan Erencia Guerrero
en
0:04
1 comentarios
Etiquetas: Pelis
martes, 1 de mayo de 2007
Amelie

Amelie (LE FABULEUX DESTIN D`AMÉLIE POULAIN)
...
Necessito uns instants per ser capaç de transcriure de forma comprensible el que aquesta pel·licula m'ha transmes.
...
Amelie porta tota la seva vida intentant ajudar a la gent que te al voltant per fer-la mes feliç, intenta donar allo que li falta a cada una de les persones que te a prop.
Es una persona innocent, transparent i altruista, que l'ha marcat una infancia mancada d'afecte, emocions i interaccions amb d'altra gent. Un pare que no l'escolta, una mare que la va deixar quan era petita, una soledat en que ha crescut que l'ha permes conservar intacte les seves qualitats, la seva persona, pero tambe ha causat un buit que la fa marxar de casa seva per veure, descobrir el mon que encara no coneix.
Disfruta amb petites coses que es capaç de reflexar d'una forma unica amb el seu rostre i la seva mirada, establint un vincle especial de comunicacio que s'escapa al que podem explicar amb paraules.
Intenta continuament ajudar als altres sense que ells se n'adonin, fent veure a les bones persones que poden ser felices si troben a altres bones persones que es troben mes a prop de lo que pensen. Les fa sentir millor perque coneix que la distancia que les separara es precisament allo que no les deixa viure felices. Aixo es per a ella la felicitat.
Superar les pors que ens aillen, oblidar els complexes que ens limiten i ens aturen de fer allo que volem, desenterrar els records que ens distancien de la gent mes important,...
Despres de 23 anys ajudant als altres descobreix quelcom que per ella es nou, desconegut i desconcertant. Troba algu a qui la seva felicitat es poder descobrir-la amb ella, algu capaç de mirar al seu interior i coneixer el motiu pel qual batega rapid el seu cor, d'omplir aquell buit del que mai ha estat conscient i ... finalment no el deixa escapar.
Per acabar dues frases que m'han agradat molt de la pel·licula:
"Todos necesitamos alguien que nos cuide"
"En ese instante, descubrio que hay mas interacciones en el cerebro humano que atomos en el universo"
P.D.: Agraeixo a la Mireia la recomanacio d'aquesta pel·licula. (Em coneixes be!)
P.D. 2: Si algu la vol veure, que m'ho digui, tinc el DVD.
Publicado por
Joan Erencia Guerrero
en
17:26
0
comentarios
Etiquetas: Pelis
