Mostrando entradas con la etiqueta Badalona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Badalona. Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de diciembre de 2008

Last game of the season

Final d'infart a Badalona, victòria de la Penya, patint molt, desprès d'un partit mediocre en el que semblava més un concurs de triples (60 tirs de 3 punts i 59 tirs de 2 entre els 2 equips).



La Penya ha de tornar a agafar el ritme amb Ricky i l'arribada de Jerome Moïso i superar el nombrosos entrebancs que portem ja aquesta temporada (Pops, Bracey).

viernes, 18 de abril de 2008

Y Rudy sacó su fusil...

Ni els àrbitres amb les seves decisions.
Ni els traïdors (Raül, Mumbrú) amb les seves marrulleries.
Ni els Niñatos llorones com Felipe Reyes que cada dia fa més ràbia.
Ni les lesions desafortunades. Un partit apassoniant en cadascún dels segons.

Pels que volgueu riure, us deixo un parell de cròniques (una mica parcials) dels dos bàndols respecte el partit d'ahir (ningú diria que fos el mateix partit.

Penyaallstar (blog de grup de seguidors de la Penya)
Crònica de "El Mundo" (Especialistes en la mentida i la manipulació)
Defensa Central (Web madridista amb vincles amb la COPE)
Declaracions de Joan Plaza (Ets patètic!!!, a l'alçada dels teus jugadors)

Oh my, This is my Penya!!
Quin partidàssss!! Som els millors, amb aquest equip aspirem a tot!
Tenim el millor entrenador de la història!!!
D'aquí a poc l'Olímpic es coneixerà con El Teatre dels somnis del millor esport mai inventat.

domingo, 13 de abril de 2008

ULEB's Champions

Un altre cop campions.


Fent-nos gaudir del millor bàsquet, amb gent de la casa, sense renunciar a l'espectacle, fent pinya i jugant en equip, treient lo millor de cadascú.

Lliga catalana, Copa del rei i Uleb Cup.

Som els millors!!!
Visca la Penya i Visca Badalona!!!

http://www.youtube.com/watch?v=xdCrZfTkG1c

domingo, 10 de febrero de 2008

Pasión y victoria

Todos necesitamos cosas con las que apasionarnos, cosas con las que vibrar.

Son cosas necesarias para vivir.

De forma inexplicable, sentir que algo te hace saltar y celebrar o morderte las uñas, que nos hace gritar, tal vez ponernos nerviosos, tal vez buscar la complicidad ajena para compartir un momento, tal vez concentrar nuestra energía para respaldar a nuestro equipo y ayudarlo a conseguir la victoria.

Todos necesitamos conectar, identificarnos con algo, conseguir aliados con los que formar y sentirnos parte un equipo. Encontrar lo que nos une y disfrutar de ello es necesario para vivir.

Porque siempre he estado al lado de la Penya, porque representan mi ciudad, por su lucha y su entrega, por su juego vistoso y espectacular, porque he celebrado sus victorias y he sufrido sus derrotas, porque me apasiona el basquet, porque disfruto viendo como juega y porque es mi equipo.

Ganar es ya de por sí fantástico, pero cuando además existen estas sensaciones, es indescriptible!


Felicidades Joventut!!! Visca la Penya (i visca Badalona) !!!

domingo, 6 de enero de 2008

La historia del rey Negro

Després de una comida de Reyes, el roscón nos trajo la inspiración para desvelaros la verdadera historia del rey negro.
Aquí tenéis toda la verdad!



Gracias a Cris y Joan!

lunes, 17 de diciembre de 2007

Finde deportivo

Fin de semana deportivo, donde los haya.

Viernes con los del equipo Cena + Razz, los amos de la pista de juego y de baile, ;-d .
Sábado partido de la Penya en el Olímpic, entre el arbitraje y esos minutos finales desafortunados al final se escapó la victoria.
Más tarde, cumple de Ángel (Felicidaderllsssshh!!!), cenita i bailoteo.
Domingo, excursión a Lleida y gran partido contra el Sicoris para la 6ª seguida y seguir en los puestos de arriba en la liga.











Pincha sobre las imágenes para ver las fotos!!!

miércoles, 5 de diciembre de 2007

ULEB a Badalona

Partit de la Penya. Victòria contra el desconegut Siauliai (o alguna cosa semblant), per 25 punts de diferència, encara que el començament del Joventut va ser molt fred, un parcial de 14-0 va deixar clares les coses abans del descans i ens va brindar l'oportunitat de veure el pistolero "Lonny Baxter", o "LB" tal i com posa al seu dorsal.

La segona part va ser més semblant a lo que la Penya ens té acostumat a oferir: espectacle del bo, mates, alley-oops, triples, jugades inversemblants que tenien als jugadors rivals com a espectadors de primera línia.

Tot i que sembla una mica avorrit, el parti va tenir de tot: nervis: l'entrada al camp (Sort del meu tiet que és un bon relacions públiques!) emoció: amb un inici complicat, espectacle: amb jugades que feien aixecar del seient.

Jo tinc ganes de repetir, Qui s'apunta a la pròxima?