Per què leavin' in the edge?

Potser us pregunteu el motiu de que el blog es digui "Leavin' in the edge", doncs a continuació us explicaré la raó.

Per començar dir-vos que la idea neix de la combinació entre quelcom que ja existia, com es el títol de la cançó d'Aerosmith 'Living in the edge', i quelcom nou, que es la meva interpretació d’aquesta frase.

Estic convençut que tot i que una frase, una imatge,una canço pugui contenir un missatge, el fet que li atorga poder, valor i força resideix en com som capaços nosaltres de interpretar-lo, com som capaços d’entendre’l i que ens fa sentir.

Aquesta es la màgia que crea la comunicació, un interminable ventall de possibilitats, en que la grandesa no es troba en reflexionar sobre una cosa profunda, arribar a una gran conclusió o fer servir totes les paraules exactes per a transmetre una idea, un sentiment o una passió, sinó en el fet que transmetre-ho de tal forma que l’altre persona sigui capaç d’entrar els teus raonaments, experimentar un sensació que has viscut, fer-lo partícip de quelcom que tu ha passat per dintre teu i necessites compartir.

Tot i així, sovint, el missatge pot generar diferents interpretacions. Tothom no li atorga el mateix valor a les mateixes coses. Per això la força, el valor i el poder d’un missatge rau fonamentalment en el receptor. Una frase, una imatge, una canço poden fer néixer en nosaltres paraules, idees o histories que mai haguéssim viscut i que potser (o potser no) poc tenen a veure amb el propòsit pel qual van ser fetes, i aquesta, també es la màgia que crea la comunicació.

Quan vaig sentir la cançó, van haver-hi dues coses que em van cridar l’atenció. La primera reacció va ser de sorpresa al sentir la força de la cançó, la segona però va néixer de la reflexió sobre el títol:

“Livin’ in the edge”, algú semblant a viure al límit (vivir en el filo). Mai he entès a que es referia, però em va evocar diferents situacions: a una situació compromesa, a una difícil decisió, un moment de por, passió, emoció felicitat,... Un moment en el que vius al límit.

Mes endavant, però vaig veure que en la vida hi apareixen aquest tipus de situacions però que mes aviat es tracta de moments i, en realitat no vius al límit, sinó que experimentes moments límit.

Vaig posar-li el títol “Leavin’ in the edge”, que també fonèticament es pronuncia igual que “Livin’ in the edge”, però que significa abandonar el límit.

Perquè a la vida vius moments límit, però també vius altres moments que no son límit. Tots dos moments conviuen en la vida al igual que totes dues idees conviuen en una frase (fonèticament). He fet un joc de paraules que per a mi te molt significat.

El motiu pel qual he volgut donar-li al blog aquest nom es perquè intento transmetre una varietat de moments que he viscut en la meva vida, alguns son al límit i d’altres no, alguns poden transmetre alguna cosa que desitjo o potser fer neixer alguna cosa nova, pero son moment de la meva vida i per aixo els poso al meu blog.