domingo, 7 de octubre de 2007

Rollercoasting

Potser la frase soni a tòpic, a clàssic (inclús pugui semblar el típic post que es posa per completar una setmana en el qual la inspiració no ha estat una de les teves companyes), però la veritat és que un escriu quan té coses que necessita dir, però també quan té temps per escriure-les (i fins avui han passat uns dies de pujades i baixades).


Tot va començar dijous, amb un trajecte Castelldefels-Estació de Sants de 3h30min de durada. Però d'entre lo negatiu de l'experiència, el destí (digali X) em va oferir la oportunitat per compartir el viatge amb Carlos, un company de la uni i ens va animar per sortir aquella mateixa nit per deixar anar tota l'adrenalina (diga-li frustració) del pèsim servei ferroviari de les rodalies de Barcelona. Pujada, fantàstic, no recordo l'últim cop que ho vaig passar tan bé sortint per la nit.

Divendres va ser un dia dur, amb només un parell d'hores de descans al meu cos vaig aguantar estoicament la jornada laboral i vaig caure al llit a l'arribar a casa. Més tard, l'entreno em va anar molt bé i vaig cansar-me una mica abans de tornar again al llit. Tram pla.

Dissabte, va ser un dia de contrastos, un matí per posar ordre al pis, al migdia em va preocupar les notícies que em van arribar de l'Adrià(un dels companys de pis, millora't tio!!), més tard vam jugar contra l'AESE amb un partit que ens va faltar una mica de sort per guanyar. I per completar, va acabar el dia amb el cumple de'n Brian, Vam fer un sopar a un restaurant Japonés que vam continuar amb unes copes amb un pub prop de Sagrada Família. Gran nit, ho vaig passar genial!


Diumenge vaig aprofitar per visitar el Saló Aeronàutic de Sabadell amb la Mireia, intentar fer algun contacte laboral, explorant les possibilitats per fer el PFC a empresa,... Desprès va venir un dinar a un restaurant amb un ambient molt especial per tot plegat ;). Una tarda entretinguda i especial en que ho vaig passar molt bé. Algún que altre looping!

Posar-se al dia és vital, el fet de conèixer que ha passat a la vida de certes persones té més valor que el simple fet d'explicar-les o coneixer-les. Pot donar tranquil·litat, seguretat, confiança, ... i altres intangibles que ajudan a enfortir l'esperit i agafar forces sabent que pots viure el teu dia a dia amb persones que et recolzen i es troben a prop pel que faci falta.

Venen pujades i baixades i venen sense avisar. Cal estar preparat!

2 comentarios:

Adrián García dijo...

Hola Joan! No sabia que coneixies el meu blog. No es que sigui secret, però tampoc el coneix molta gent.
He trucat al meus pares i han instisit en que vagi a Mallorca uns dies. Si no ens despedim, moltes gracies per tot.

Brian Jimenez dijo...

Jo ho vaig passar també genial (collons, era el meu aniversari, què menys! ^^)...gràcies per tot!