Taking sides

Quan es competeix al nivell més alt, petites errades es poden pagar cares. A l'esport en general i l'objectiu és aconseguir millorar, superar-nos, anar més ràpid, arribar més lluny, ser més forts.
El problema és que, quan es tracten de competicions a nivell internacional i s'introdueixen paràmetres que desvirtuen la competició i, si a més afegim un fort component mediàtic, tenim com a resposta d'aquest batut una lluita acarnissada on seràs valorat segons el bàndol que hagis agafat.
No m'ha estat estrany comprovar durant aquesta setmana (en més d'una ocasió) com es mescla l'esport i la competició amb altres factors (ideològics, patriòtics) que res tenen a veure. La gent emet judicis i valoracions sense arguments que es recolzen en la fe cega del suport popular.
I sincerament, la veritat és que no és d'estranyar quan "els mitjans" que fan arribar la informació tenen una càrrega tan gran d'opinió. (Per dir-ho amb eufemismes!)



Però es tracta d'un tema que pot apropar a gent, i potser molts frissen plenar d'alguna manera aquest sentiment de comunió (diga-li humor, suport, enteniment) amb l'amic, el company o la parella que no han trobat d'una altra manera.
Una mica per això, una mica per allò, he perdut cert interès just ara quan tothom (fins i tot gent que mai li ha agradat) s'ha fet addicte a la F1.

Que guanyi el millor!