What if ... ?

Qué passaria si no hagués continuat estudiant quan vaig fer 18? I si no hagués anat a la universitat? Com seria la meva vida? Com seria jo com a persona? Qué hauria canviat? Qué seguiria igual?

Potser perquè aquest cap de setmana he conegut gent jove ccom jo que ha seguit diferents camins a la vida, s'ha despertat la curiositat, la imaginació per conjeturar com seria si hagués decidit agafar un o altre camí.

Uns treballant com a assalariats, d'altres han aconseguit fer una empresa pròpia, altres treballar en un negoci familiar i alguns estudiant com he fet jo. Cadascú d'una o altra manera ha invertit el seu temps. Fins aquí tot normal, però la meva reflexió comença després que hom exposa la seva situació.

Potser es tracta del que interessa a la majoria o potser és que davant de la gent és més convenient o popular parlar de segons quines coses, potser influeix el fet que sigui gent desconeguda o que sigui gent d'una altra part de l'Estat, però el fet és que llegint entre línies en la conversació que es desenvolupava vaig arribar a dues conclusions:

- La majoria de gent se sent desencatada/decebuda/farta del seu treball i solen trobar en els caps de setmana/vacances com a sortides d'emergència on alliberar aquest malestar. Es pot ser feliç dedicant en teu temps i esforç a fer quelcom que no t'agrada? Per quant temps?
- L'èxit, la realització personal la mesuren per allò que el seu treball els ha permès comprar i pagar, on els diners no són el mitjà sinò la finalitat, una espècie de morfina que ajuda a suportar una vida de poca realització.

I jo penso, dec ser un "idiota feliç" o potser un "boig sentimental" per pensar que la realització personal és treballar i fer allò que t'agrada rodejat de la gent que estimes, t'importa i et fa sentir bé.