lunes, 12 de diciembre de 2011

No me llames iluso porque tenga una ilusión (05-11 Des)



A veces me pregunto porque ciertos temas son tan recurrentes a la hora de intentar expresar lo que pienso o como me siento: Sueños e ilusiones, pasiones, algunas certezas y dudas que me acompañan, algunos desencantos pero también logros... Me encanta encontrar videos como el anterior que sin una palabra son capaces de transmitir una idea... para mí es la ilusión de llegar más allá de donde tus limitaciones te dejan... y en este caso concreto... conocer el mundo y las sensaciones que vendrán más allá de la limitación de tu habitación, de ser un muñeco inanimado... porque con imaginación y constancia, si se busca, se encuentra la manera de conseguir hacer las ilusiones posibles y convertir los sueños en realidad.
Supongo que porque cada uno se construye de cierto modo a sí mismo basándose en aquello que considera imprescindible. Algunas personas toman una persona como referencia, otras buscan un objetivo confiando en sus capacidades, muchas combinan tener un objetivo con aprender de aquellas personas que siguen un camino parecido....

Al meu parer, la grandesa de tenir il·lusions es poder compartir-les. I la grandesa al compartir-les es que no hi forma de conèixer del cert lo que provoca una il·lusió en una persona que no ets tu mateix. És un joc, un risc, una mà de poker amb la decideixes anar amb tot, es obrir la porta de casa quan sents que truquen però no esperes visita, es agafar un avió amb destí desconegut quan tot just has aterrat... Pot ser tot pot ser no res, i a més cal afegir a no saber del cert qué és, a aspirar a intuir quin nivell genera una il·lusió ... i quan arribes a aquest punt... cal ser valent i crèixer una altra dimensió per buscar el complement, el valor afegit, el tret diferencial que li dona cada persona... quan expressa de la seva manera les seves il·lusions...

Gestern war ein volles Sportlisch Tag. Morgen früh bin ich in ZHS gewesen und Unihockey gespielt. Meinen Beinen tut weh gerad (aua). Dannach, kam fitness studio... und noch amb aben habe ich in die Uni noch ein "Clásico" angeschaut. Dieses mal auf Deutsch und mit geringer culés als merengues. Das war sowieso voll Genuss. Und ich habe mich gefreut ich könnte mit Albert und Tarek die Bará Töre in Bernabeu zelebrieren.

To be honest, the article I am writing today was motivated after watching a program dealing with the current problem in spanish youth of unemployment and lack of commitment to be useful in society. But, different to the usual disappointment in great part of the youth that I have there was also hope... on being able to find motivation and illusion. Not everyone has the same skills, the same persistance or endurance when trying to accomplish something... but sth that makes whatever your objective is easier is having illusion and be able to never loose sight/track of what is it that makes you want and desire to reach your objectives... be able to relish every step leading to it... not only for what it means for people around you but for what it means to your effort & yourself.

Song of the week: No me llames iluso - La cabra mecánica

No hay comentarios: