
Encara que costi de creure, tots dos són (gairebé) iguals, compartint un 99,9% de l'ADN. Veïns d'una mateixa província de Mongòlia, a primer cop de vista impacta la gran diferència visual existent entre dues aquestes persones.
Grans o petits, seguim sent capaços de crear allò que no te tamany, allò que no es pot mesurar, que no cal quantificar ni classificar. Cadascú amb els seus somnis i les seves ambicions, amb les seves pors i els seus dubtes.
La imatge transmet quelcom més que aquest enfrontament entre 2 extrems, per a mi fa nèixer una col·laboració, un acord. Ens donem la mà per entendre'ns, per aixecar-nos quan caiem, per celebrar una victòria, per a compartir una emoció, per recolzar-nos i sostenir-nos quan passem dificultat o per recordar-nos que continuem allà.
Iguals o diferents, ens necessitem els uns als altres per fer de les nostres diferències les nostres unions, perquè allò que no tenim és allò que ens complementa i els que ens envolten ens brinden l'oportunitat de escoltar i aprendre, donar i rebre, protagonitzar i sentir en un bescanvi que no cap mena de límit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario