
Comences a pensar que estas perdut. Mires amb un costat, mires cap a l'altre, fas una volta sencera intentant identificar quelcom que t'ajudi a orientar-te, pero no trobes res.
Intentes enrecordar-te'n del cami que has seguit per arribar a on estas.
Hi han buits, salts, trossos en que corries, d'altres en que et trobaves marejat i t'has parat.
No ets capaç de dilucidar quines han estat les teves ultimes passes.
Passen 5 minuts i despres 5 mes.T'asseus i acceptes la teva situacio.
Et trobes sol i perdut, aillat en un paisatge desconegut, pero no tens por.
Oblides el lloc on et trobes i comences a pensar com et sents.
Abaixes el cap com si aixi poguessis aconseguir escoltar el que pensa el teu interior.
Hi han massa coses per poder treure res en clar, sents desordre, com un embus on ningu es pot moure, tothom es troba aturat esperant que miraculosament desapareixi la congestio.
Moltes veus parlen i totes al mateix temps no et deixen entendre res.
Intentes relaxar-te i oblidar les deries, les protestes, les teves obsessions i els crits.
Sents com les veus es van reduint, esperant el seu moment, trobant la paciencia com a resposta a les seves exigencies.
Les veus del teu interior s'esvaeixen per complet.
Sents una petita veu que repeteix de manera tenue pero incessant.
Mira mes enlla d'allo que t'envolta per saber on ets.