
La segona part va ser més semblant a lo que la Penya ens té acostumat a oferir: espectacle del bo, mates, alley-oops, triples, jugades inversemblants que tenien als jugadors rivals com a espectadors de primera línia.
Tot i que sembla una mica avorrit, el parti va tenir de tot: nervis: l'entrada al camp (Sort del meu tiet que és un bon relacions públiques!) emoció: amb un inici complicat, espectacle: amb jugades que feien aixecar del seient.
Jo tinc ganes de repetir, Qui s'apunta a la pròxima?
No hay comentarios:
Publicar un comentario